Ja t'ho deia jo!

Faré aquest post d'opinió..  la qual cosa em produeix un petit mal rotllo, ja que sempre he pensat que la meva manera de pensar , al ser molt desordenada, també repercuteix a l'hora d'explicar-me. Bé també crec que no sóc la millor persona per fer un post d'opinió, clar que tothom podem opinar no?

Aquest és per els que diuen 'ja t'ho deia jo'.. hi ha llibres que diuen que ajuden a emprendre! també que hi ha llocs que ajuden a tirar endavant, com les administracions.. També pots anar a veure events on hi ha ponents que parlen de les seves experiències i motivacions, per no parlar de tots els casos d'èxit. Aquests últims he de reconèixer que a mi m'agraden, però no deixen de ser llocs de promoció personal , parlo dels ponents clar, ja que molts dels cops acaben d'arrencar algun que altre negoci, i així els serveix com a eina de divulgació.

Aquí no explicaré com fer-se emprenedor!! jaja crec que tothom ho és en més o menys mesura, i en
àmbits molt diferents, algun d'ells no necessàriament de l'entorn econòmic.. Però quan veus que hi ha tant suport a l'emprenedor, almenys de paraula, em sobte veure tanta i tanta gent que sempre està a l'expectativa del que fa el veí , i si fracassa se senten satisfets.. però en què?

En el món de l'empresa petita, i de poble, és molt normal escoltar frases com:

• Has vist aquest!!  és pensa que muntar una empresa és fàcil, segur que s'estrella
• Il·lús! és pensa que ho sap tot!
• Mira , mira, és pensava que es faria d'or.. Ja t'ho deia jo! 

I com aquestes en podríem fer un llibre, malauradament! 

Bé, a tots els que llegiu aquest post i que escolteu frases semblants a aquestes, si us plau! feu entendre a aquests individus que s'ho han de mirar de manera diferent! :

• Ostres quin paio! i muntarà una empresa amb aquesta situació? que tingui sort
• M'agradaria ser com ell, tenir el seu coratge, endavant!
• No l'hi ha funcionat, però estic segur que hi tornarà i serà millor!! 

No em direu que són maneres d'interpretar diferents ..... i si a més a més ho pot saber què pensem això d'ell, millor! 

Ah! Si ets uns dels 'Ja t'ho deia Jo' espero que facis un tomb.. i si t'has de sentir més feliç pots dir-me:
'Il·lús! es pensa que ho sap tot!'

Salut

Suposo que no tot és tan fàcil.

Fa dies que no escric res , o bé perquè estic massa ocupat amb altres coses, o bé per que les idees no brillen per el seu contingut. ' aquesta tampoc brilla '  ;)

Ahir vaig anar a corre una estona al migdia, tenim un terreny a la comarca d'Osona que ens permet fer des de la sortida més planera a la sortida més exigent! en aquest cas vaig optar per una exigent 'per mi' que va ser pujar trotant per la carena de Bellmunt... En el cas d'ahir sortia per dos motius, un estrictament de fer esport i l'altre per aclarir unes idees de feina.

Pot semblar estrany que surtis a corre per la muntanya i fes feina, però és un entorn que permet esplaiar-te, és tranquil, no hi ha mòbils, no hi sorolls, no hi ha gent, en definitiva no hi ha lladres del temps.

Quant corres, 'si més no jo' .... és inevitable que el cap també es distregui un moment i es posi a donar voltes amb altres coses que molts cops et poden dur a una solució d'un problema, o una fantasià que no te res a veure en la realitat. Aquest cop em va dur a imaginar-me un país amb una 'raça' de polítics amb esperit lluitador .. poder això venia per que en aquell moment esta passan-t'ho malament ' físicament '.

I aquí comença aquell moment que el meu cap comença a divagar:
Us imagineu uns polítics que tinguessin la mentalitat d'un emprenedor i la fortalesa d'un esportista? Poder a hores d'ara esteriem al davant d'un panorama global molt diferent, en aquest moments només sentim que deban dels problemes hi ha esbufegades i solucions no pensades ...
Trobo a faltar la manera d'afrontar un problema, no com a tal si no com a repte, i en comptes d'anunciar que una cosa va molt malament i que haurem de veure com ho solucionem, s'hauria d'encarar amb un somriure i dir, nois no patiu que això l'hi dono el tomb!
Per altre banda un esportista es capaç d'afrontar el petiment amb un sonriure, però no ens enganyem també peteix! i com ho fa? senzill... ho viu, és la seva passió, una filosofia de vida!
Amb els polítics ' no tots ' només em cap el cap que n'hi ha uns quants, hi estic segur que son els que més esbufegant, que s'hi han ficat per interessos personals, per interessos estrictament econòmics i de contactes.
Trobo a faltar lleis que penalitzin i condemnin actes que queden impunes, però clar, han de ser els mateixos que es posin la soga al coll?
Després no és d'estrenyar que no afrontin els problemes com a reptes....

Va deixem-ho aquí.. Només dir que ens falta un marc penal que ens empari de polítics i entorn que hores d'ara queden impunes davant d'actes que haurien de ser clarament condemnats!

Suposo que no tot és tan fàcil i gratuït com aquest escrit....


Bon dia!

Torelló amb la Marató

Avui a Torelló hem tingut un dia complert amb les col·laboracions amb la Marató de TV3. Hem tingut una caminada organitzada pels escoltes amb un recorregut de 6,5 km. Una altra activitat a la pista d'atletisme organitzada pel Club Atlètic Torelló, que constava a donar voltes a la pista i a cada volta la gent tirava la voluntat amb una 'perola'. Hi havia altres activitats, a la piscina i al pavelló. Bé un dia que tot hi que a primera hora estava núvol i feia fred, el caliu de la gent l'ha convertit amb una jornada molt maca!

No sé la recol·lecta de totes les activitats, però sigui quina sigui és un èxit, ens trobem amb un context que aquest actes de solidaritat ens demostren que la gent som persones i que malgrat els temps, som aquí per ajudar-nos, cadascú en la mesura que pot. 

Personalment només em queda felicitar als escoltes, Club Atlètic i totes les persones que han organitzat actes d'aquests a Torelló i a totes les poblacions. SOU COLLONUTS! 

First Tuesday

Hola

Ahir com moltes altres vegades vaig anar amb el meu company i soci en Davit.T al First Tuesday a Barcelona, uns avens organitzats per Carlos Blanco i Amaia Helguera.

En aquest cas es parlava de e-comerç amb Jesús Monleon cofundador de Offerum, i Xavier Pladellorens CEO a Depor Village.

Com sempre d'aquests avens es treuen conclusions, no sempre van amb la mateixa linea, i cada un te les seves vivències, a mi personalment em va agradar un comentari que va fer en Jesús Monleon, que deia que ell creia amb la gent espavilada, i que havia fet ' xenxullus ' de jove per formar equip, i que si no tens diners per pagar un bon equip de professionals, s'ha de tirar d'agenda d'amistats. Que te molta reó, hi ha molta gent molt bona al nostre costat. 

Aquest post el faig per dir a la gent amb ganes , emprenedors, que anar aquests llocs moltes bagades no et diuen res del que ja saps ' que no vol dir que ho estiguis posant en pràctica ' però el que si que trobes és un caliu de gent amb ganes, molta energia positiva, motivació... bé bon rotllo!

A més a més organitzen uns sopars tertúlia, que estan molt bé, hi ha pluja d'ideas i es fan contactes interessants de molts llocs, i de negocis molt diferents, però que en casos hi ha sinergies interessants... 

Bé res més , des del meu humil bloc felicitar a tot l'equip de First Tuesday.

Salut

Pràctiques Photoshop

Fent alguna que altre pràctica per mi molt complicada, per d'altres el pa de cada dia! ;)

Avui estic content

Bones .. que tal, per què estic content?

Diuen que avui és sant Albert Magne, sant de tots els Albert! bé no és del tot cert que ho sigui però això no importa.
Estic content perquè sóc més despistat del que us pugueu imaginar, però crec que això en dies com avui és molt beneficiós! per què?

Bé, m'ha despertat la meva dona i els nens, dient-me ... FELICITATS !!!!!!! i jo com sóc així de despistat i no recordava que era avui .. m'han fet una sorpresa enorme i molt gratificant .. jeje
que simple que sóc!

Bon dia a tots!

Llegint l'ARA

Titol de la noticia "Aprendre a ser empresari serà una nova assignatura als institut"

En Gregorio Luri , Doctor en filosofia i educador, comenta que un 170% dels joves aspiren a ser funcionaris i es fa aquesta pregunta:
 '  ¿Com podrem mantenir aquest plàcid somni juvenil col·lectiu si no hi ha gent disposada a fer front a l’evidència que la competitivitat és l’ingredient clau sense el qual l’estat del benestar s’ensorra? '

La qual reflexiona molt bé, però jo dic, la pregunta no és una altre? poder, en el que hauríem de reflexionar i treuren conclusions seria en el per què volen ser funcionaris... no? . Clar que no seré jo que faci aquesta reflexió, si no que ens l'hem de fer tots i poder algú hauria de començar a plantejar cambis no només al sistema educatiu.

L'altre pregunta que em bé al cap d'aquest article, és! Tenim professorat qualificat? i al meu entendre ambiciós  motivador, engrescador, amb moltes inquietuts, i que tingui una visió empreserial amplia i oberta, per aquesta nova societat que vivim, on l'empreseriat està sotmés a un canvi constant, on les tècniques de màrqueting que  tothom coneixia estan a una altre dimensió, on la competència no la tenim a la porta de casa si no a totes les portes del mon...

Bé com sempre divago una estona.. Apa Bon Dia a Tothom!!!

A MACRObox som Notícia

Hola..
Estic Orgullós de la Feina que estem duent a terme amb els meus companys! Avui tornem a ser noticia als medis de comunicació concretament al diari Expansión.

Us poso els enllaços al blog de MACRObox, amb el del Diari Expansión , i el de La Vanguardia.

Noticia Expansión
Noticia La Vanguardia

Felicitats Jordi, David i Emili!!!

Empresari? no em facis riure!

Per què nassos fer-te empresari?

Està més que demostrat  que poca gent esta disposada a fer-se empresari, és més senzill estudiar una bona carrera i optar per tenir unes sortides interessants, o bé com a funcionari de l'estat o bé un càrrec bo amb una multinacional.

Perquè fer-te empresari si a més a més som una colla de gent malt vistos, som com una mena ' d'shrek ' que l'única cosa que busquem és enriquir-nos amb la suor dels altres. Aquesta Visió que te la gent, esta molt allunyada de la realitat que vivim, segur que encara hi ha algun que altre pocavergonya que actua d'aquesta manera , però no és l'ho habitual.

Ara, la realitat perquè no hi hagi més empresaris! crec que passa per l'alt risc que això comporta, moltes vegades crear una empresa per petita que sigui vol dir invertir molts dels teus estalvis, o cercar-ne que no és gens fàcil, però a més a més vol molts sacrificis… vol una gran dedicació horària i molta implicació una gran disciplina i molta responsabilitat. Si fracasses ho perds tot, diners i hores, i en alguns dels casos problemes familiars. Això si , si la cosa funciona RENOI !!!  en aquest país l'estat es quedarà amb quasi la meitat del teu benefici. El meu parè és que ser empleat és més senzill, per norma la responsabilitat acaba amb el teu horari, i a més a més tens drets molt interessants, tens dret a una indemnització en cas d'acomiadament, a una prestació de l'atur, una jubilació " de moment " a unes baixes per malalties des del primer dia…. amb això entenc aquests meus companys que no tenen feina, que els dius.. 
Per què no proves de muntar alguna cosa? 
i et diuen...
per què? i renunciar al que tenim per arriscar-ho tot!  amb un futur incert .. ni pensar-ho!

Per tot això faig una crida a les institucions d'aquest país, perquè no deixin d'invertir en educació i per buscar els mecanismes legals, per facilitar a tota aquella gent que vulgui crear empresa, que ho pugui fer dins d'un marc legal que més o menys els empari, i que és potencia a la gent emprenedora a fer-ho i incentivar a tothom  a crear empresa pròpia, són els petits empresaris que poden tirar del carro en situacions com la que estem passant.

Salut

Cap On anem?

He triat aquesta foto perquè sempre que entro en un sender nou, em pregunto cap on anirà? els senders mostren un camí agradable però alhora incert, curves emboscades que s'enfosqueixen com més s'endinses, baixades inacabables que no saps on et porten, però de ven segur que hauràs de tornar a reprendre, com no! llocs inòspids amb uns colors i textures que et captiven.. sí! parlem de la naturalesa i del que ens provoca quan no veiem o no sabem cap on anem.

Bé aquesta és una mica la sensació que tinc ara! però en un panorama molt diferent... tenim una Europa que que per mi és el sender, llarg amb trossos foscos i amb racons que no saps on et durà, tenim baixades fortes com els rescats de països o de entitats bancaries... tenim dificultats per moltes coses, però en tot això també hi veig aqueslls racons que et captiven i que et donen una altre visió. Penso que aquesta crisi ens durà a una reestructuració molt important on al final del sender hauran canviat tantes coses que quan mirem enrere aquell misteri del sender serà resolt i no tinc cap dubte que s'en sortirà reforçat.

Opinió? o menjada d'olla!

Salut