He triat aquesta foto perquè sempre que entro en un sender nou, em pregunto cap on anirà? els senders mostren un camí agradable però alhora incert, curves emboscades que s'enfosqueixen com més s'endinses, baixades inacabables que no saps on et porten, però de ven segur que hauràs de tornar a reprendre, com no! llocs inòspids amb uns colors i textures que et captiven.. sí! parlem de la naturalesa i del que ens provoca quan no veiem o no sabem cap on anem.
Bé aquesta és una mica la sensació que tinc ara! però en un panorama molt diferent... tenim una Europa que que per mi és el sender, llarg amb trossos foscos i amb racons que no saps on et durà, tenim baixades fortes com els rescats de països o de entitats bancaries... tenim dificultats per moltes coses, però en tot això també hi veig aqueslls racons que et captiven i que et donen una altre visió. Penso que aquesta crisi ens durà a una reestructuració molt important on al final del sender hauran canviat tantes coses que quan mirem enrere aquell misteri del sender serà resolt i no tinc cap dubte que s'en sortirà reforçat.
Opinió? o menjada d'olla!
Salut
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada