dilluns, 24 de setembre de 2012

Fets i actituds



Aquesta fotografia va ser feta a l'exposició Visa pour limage de fa dos anys. A mi em dóna la impressió que mostra com miro la gent. M'agrada contemplar  les persones, no com són. No miro si són guapes i primes o altes, sinó que m'ho passo bé observant com riuen, com es miren uns els altres, com s'expressen amb els moviments i tonalitats de veu.

Tot això és pot resumir en el món de 'comunicació no verbal' . D'un temps ençà que s'en parla molt i que en fan formacions. Amb aquest post m'agradaria  poder posar un granet de sorra per aquells emprenedors que pugueu llegir aquest post.

Primer de tot felicitar-vos per haver arribat fins aquí i que encara continueu. Tornant al que dèiem, per mi la mostra més significativa de la comunicació no verbal recau en la mainada. Si us pareu a pensar ens és molt fàcil veure que un nen té problemes, està enfadat, content, il·lusionat, emocionat i així podria seguir... 

Crec que un dels errors de molta gent, és que quan parlem tendim a escoltar-nos massa, i no parem atenció als detalls que passen al nostre voltant. Si passem això a una actuació comercial, podem trobar comercials que es presenten amb un guió i no surten d'ell de cap de les maneres. És quan un servidor comença a pensar amb tot el que em passa pel cap, menys escoltar-lo a ell. 
Si parem atenció a la comunicació no verbal, aquesta estava dient al comercial a ' Crits ' que no m'interessava el que m'explicava, que canviés d'estratègia o m'ho expliqués diferent...

Amb això no vull posar-me l'etiqueta d'expert. Només fer prendre consciència que és tant o més important el llenguatge no verbal, que el que  es parla!

Apa ho deixo aquí... que segur que ja n'he dit de grosses!



dilluns, 17 de setembre de 2012

La no dependència......


Fa temps que molta gent de la que m'envolta els sento a parlar de:

    .- si no depenguéssim dels diners de Madrid.....
    .- si no hi hagués aquest expòlit
    .- Si no, si no si no....

Ara, després d'uns dies de la diada i de la sorprenent però esperada reacció de la gent, no obstant sorprenent igualment! el meu cap no para de ballar la consagrada.

Primer se'm posa la pell de gallina a l'escoltar el President 'Mas' el dia després i més tard a Madrid. Això si, havent de fer pedagogia, segons ell per la premsa estrangera. Jo crec que fins hi tot la va fer pels veïns! ja que refrescar la memòria és molt important.

Fins aquí el meu sentiment és que això ja està! .  Tenim l'independència a un pas, però després escoltes a tertulians i altres personatges significatius i els sents a dir que ara no toca!, que toca pacte fiscal...
Aquí entren els meus desgavells mentals, ja que tinc la lleugera impressió que encara ens esperen algunes sorpreses, on faran que el temps passi i faran provocar un refredament de tot plegat.

També, tot i que no em sorprèn, em treuen de polleguera les declaracions de tots els partits. Ara que tot un poble s'ha manifestat, ara tothom té a la boca el que farien com a partit. Tot i que la majoria d'aquests no han valorat cap conseqüència.

No deixa de sorprendrem que no hi hagi hagut cap equip polític, d'un o d'altre color, que no tingui un full de ruta clar del què vol dir independència i estat propi. Parlo d'un full de ruta on quedin clar els passos a seguir, que ens fa falta, si ho hem de tenir abans o no, quin impacte econòmic suposa i tot un seguit de coses que poder tranquil·litzaria a aquella gent que els agrada saber com, quan i de quina manera...
Moltes vegades l'incertesa de les coses provoca pors i aquestes un pas enrere a l'hora de la veritat.

Com aquest escrit, que parla de tot i de res i que en prou feines es treuen conclusions, la que jo en sostrec, és com el sentiment que em corre per dins, un dia em sembla que ja ho tenim i un altre que ho perdem tot... parlem de independència o de no dependència, el mateix?

PD. Aquells empresaris que pateixen tant per la seva butxaca, en el suposat cas de proclamar una independència, dir-vos que reflexioneu i compareu el què pot passar i les possibilitats un cop aconseguit, i després ho compareu amb tot allò que varen patir els nostres pares i avis!

Bé, fins aquí una altra empanada mental ! ...

dissabte, 15 de setembre de 2012

Presentació d'equips Escola F.C. Torelló





Avui per primer any he assistit a la presentació dels equips de l'escola de Futbol de Torelló. I he anat donat que aquest any el meu fill Jofre s'hi ha estrenat.

Te 5 anys, bé els fa aquesta setmana, i estic sorprès de l'afició que te amb aquesta edat, he de suposar que bé donada dels anys de bonansa que tenim amb el F.C. Barcelona, ja que un servidor diguem que no m'atreu massa el futbol.

Ara, segons cometaris de pares.... es veu que em cansaré d'anar al camp, de cap de setmanes hipotecats per els partits i no ser quantes coses mes!  De totes maneres a mi això em preocupa poc o millor dit gens!, dono per entès que els meus fills han de fer activitats que els agradi i que com jo en el s meus temps , els hi ocuparà caps de setmana...  així doncs tot hi que no m'agrada això d'anar als caps de futbol, ara hi aniré d'allò mes content!

Tornant a la presentació, no m'hagués imaginat mai, tot hi que m'ho havien dit! que hi hagués tanta canalla i no tan canalla que es dediquen al futbol, poder el que he trobat a falta és algun equip femení, mes dels que hi havia!

Així doncs només felicitar al l'escola per el projecte que estan duent a terme i la presentació d'avui!


Salut