dilluns, 17 de setembre del 2012

La no dependència......


Fa temps que molta gent de la que m'envolta els sento a parlar de:

    .- si no depenguéssim dels diners de Madrid.....
    .- si no hi hagués aquest expòlit
    .- Si no, si no si no....

Ara, després d'uns dies de la diada i de la sorprenent però esperada reacció de la gent, no obstant sorprenent igualment! el meu cap no para de ballar la consagrada.

Primer se'm posa la pell de gallina a l'escoltar el President 'Mas' el dia després i més tard a Madrid. Això si, havent de fer pedagogia, segons ell per la premsa estrangera. Jo crec que fins hi tot la va fer pels veïns! ja que refrescar la memòria és molt important.

Fins aquí el meu sentiment és que això ja està! .  Tenim l'independència a un pas, però després escoltes a tertulians i altres personatges significatius i els sents a dir que ara no toca!, que toca pacte fiscal...
Aquí entren els meus desgavells mentals, ja que tinc la lleugera impressió que encara ens esperen algunes sorpreses, on faran que el temps passi i faran provocar un refredament de tot plegat.

També, tot i que no em sorprèn, em treuen de polleguera les declaracions de tots els partits. Ara que tot un poble s'ha manifestat, ara tothom té a la boca el que farien com a partit. Tot i que la majoria d'aquests no han valorat cap conseqüència.

No deixa de sorprendrem que no hi hagi hagut cap equip polític, d'un o d'altre color, que no tingui un full de ruta clar del què vol dir independència i estat propi. Parlo d'un full de ruta on quedin clar els passos a seguir, que ens fa falta, si ho hem de tenir abans o no, quin impacte econòmic suposa i tot un seguit de coses que poder tranquil·litzaria a aquella gent que els agrada saber com, quan i de quina manera...
Moltes vegades l'incertesa de les coses provoca pors i aquestes un pas enrere a l'hora de la veritat.

Com aquest escrit, que parla de tot i de res i que en prou feines es treuen conclusions, la que jo en sostrec, és com el sentiment que em corre per dins, un dia em sembla que ja ho tenim i un altre que ho perdem tot... parlem de independència o de no dependència, el mateix?

PD. Aquells empresaris que pateixen tant per la seva butxaca, en el suposat cas de proclamar una independència, dir-vos que reflexioneu i compareu el què pot passar i les possibilitats un cop aconseguit, i després ho compareu amb tot allò que varen patir els nostres pares i avis!

Bé, fins aquí una altra empanada mental ! ...