dilluns, 24 de setembre del 2012

Fets i actituds



Aquesta fotografia va ser feta a l'exposició Visa pour limage de fa dos anys. A mi em dóna la impressió que mostra com miro la gent. M'agrada contemplar  les persones, no com són. No miro si són guapes i primes o altes, sinó que m'ho passo bé observant com riuen, com es miren uns els altres, com s'expressen amb els moviments i tonalitats de veu.

Tot això és pot resumir en el món de 'comunicació no verbal' . D'un temps ençà que s'en parla molt i que en fan formacions. Amb aquest post m'agradaria  poder posar un granet de sorra per aquells emprenedors que pugueu llegir aquest post.

Primer de tot felicitar-vos per haver arribat fins aquí i que encara continueu. Tornant al que dèiem, per mi la mostra més significativa de la comunicació no verbal recau en la mainada. Si us pareu a pensar ens és molt fàcil veure que un nen té problemes, està enfadat, content, il·lusionat, emocionat i així podria seguir... 

Crec que un dels errors de molta gent, és que quan parlem tendim a escoltar-nos massa, i no parem atenció als detalls que passen al nostre voltant. Si passem això a una actuació comercial, podem trobar comercials que es presenten amb un guió i no surten d'ell de cap de les maneres. És quan un servidor comença a pensar amb tot el que em passa pel cap, menys escoltar-lo a ell. 
Si parem atenció a la comunicació no verbal, aquesta estava dient al comercial a ' Crits ' que no m'interessava el que m'explicava, que canviés d'estratègia o m'ho expliqués diferent...

Amb això no vull posar-me l'etiqueta d'expert. Només fer prendre consciència que és tant o més important el llenguatge no verbal, que el que  es parla!

Apa ho deixo aquí... que segur que ja n'he dit de grosses!