Descalç

Si nois! aquests són els meus peus! ;)

Tornem-hi! després de passar uns dies plens d'emocions personals, amb la canalla, amb la feina, els projectes i de no llegir la premsa ni blogs D'opinió, avui em sento descalç davant tot el panorama que sento..  M'explicaré!

Si anem enrere, uns 4 anys ' mínim ' amb el poder adquisitiu que tinc ara ( que no és molt ) i les idees i projectes que estic intentant de tirar endavant ' com puc i com molta altre gent ' , de ben segur que m'hauria embarcat amb unes oficines, personal, i d'altres.
    .-Perquè això s'ho mareix, hagués dit!.
De fet aquest any amb un dels equips de treball ho hem fet, malauradament no anat com era d'esperar, però no per això em abaixat els braços i em deixat de lluitar-hi.

Ara amb el panorama actual, un dels altres projectes que estic arrencant em proboca una rara sensació, que fins ara no l'havia sentit.
Per un cantó tinc la mateixa energia, empenta, alegria..  i poso esforços de tot tipus, per tirar-lo endavant.
Però per l'altre cantó tinc flaixos de neguit, angoixa, no ser, en definitiva ' malt rotllo ' només d'escoltar i llegir premsa, telenoticies, blogs...

Em pregunto si totes aquestes persones que opinen o fan gratuïtament, i si creuen que això de parlar cada dia de la crisi va en benefici de tots! ja que cada cop més penso en clau personal... abans tenia una fita, tenir una empresa gran per poder donar feina a molta gent, amb unes condicions de treball correctes i amb privilegis.  Ara NO! o SI! bé allò que deia. Per sort és més fort l'optimisme que el pessimisme, però ja n'hi ha PROU!

S'ha de parlar de la crisi! SI ( ja que existeix), però senyors que comencin a caure responsabilitats a persones que queden impunes, ja que si parlem només de retallades, fraus, estafas, partits polítics implicats, banquers, personal de la justícia, directius d'administracions, de caixes... I no hi han condemnats ni gent que assumeixi les seves responsabilitats, senyors, això ha d'acavar com el Rosari de l'Aurora!

Arribat un punt que la sensació és que tot esta Podrit, ' que poder ho és ' però tinc l'esperança que no sigui així i que el meu jo positiu tingui part de reó, que les coses estan malament però que tenim un país! perdo PAÍS, i uns Catalans que volen la Independència i uns altres que la voldran!  ànims a tothom i descalceu-vos com jo i comencem a caminar junts, que mica en mica ens calçarem amb allò que ens faci sentir millor!

OUPS! una altre empanada mental! ;) Salut