diumenge, 29 de gener del 2012

Ja t'ho deia jo!

Faré aquest post d'opinió..  la qual cosa em produeix un petit mal rotllo, ja que sempre he pensat que la meva manera de pensar , al ser molt desordenada, també repercuteix a l'hora d'explicar-me. Bé també crec que no sóc la millor persona per fer un post d'opinió, clar que tothom podem opinar no?

Aquest és per els que diuen 'ja t'ho deia jo'.. hi ha llibres que diuen que ajuden a emprendre! també que hi ha llocs que ajuden a tirar endavant, com les administracions.. També pots anar a veure events on hi ha ponents que parlen de les seves experiències i motivacions, per no parlar de tots els casos d'èxit. Aquests últims he de reconèixer que a mi m'agraden, però no deixen de ser llocs de promoció personal , parlo dels ponents clar, ja que molts dels cops acaben d'arrencar algun que altre negoci, i així els serveix com a eina de divulgació.

Aquí no explicaré com fer-se emprenedor!! jaja crec que tothom ho és en més o menys mesura, i en
àmbits molt diferents, algun d'ells no necessàriament de l'entorn econòmic.. Però quan veus que hi ha tant suport a l'emprenedor, almenys de paraula, em sobte veure tanta i tanta gent que sempre està a l'expectativa del que fa el veí , i si fracassa se senten satisfets.. però en què?

En el món de l'empresa petita, i de poble, és molt normal escoltar frases com:

  • Has vist aquest!!  és pensa que muntar una empresa és fàcil, segur que s'estrella
  • Il·lús! és pensa que ho sap tot!
  • Mira , mira, és pensava que es faria d'or.. Ja t'ho deia jo! 
I com aquestes en podríem fer un llibre, malauradament! 

Bé, a tots els que llegiu aquest post i que escolteu frases semblants a aquestes, si us plau! feu entendre a aquests individus que s'ho han de mirar de manera diferent! :
  • Ostres quin paio! i muntarà una empresa amb aquesta situació? que tingui sort
  • M'agradaria ser com ell, tenir el seu coratge, endavant!
  • No l'hi ha funcionat, però estic segur que hi tornarà i serà millor!! 
No em direu que són maneres d'interpretar diferents ..... i si a més a més ho pot saber què pensem això d'ell, millor! 


Ah! Si ets uns dels 'Ja t'ho deia Jo' espero que facis un tomb.. i si t'has de sentir més feliç pots dir-me:
'Il·lús! es pensa que ho sap tot!'

Salut

dissabte, 28 de gener del 2012

Suposo que no tot és tan fàcil.

Fa dies que no escric res , o bé perquè estic massa ocupat amb altres coses, o bé per que les idees no brillen per el seu contingut. ' aquesta tampoc brilla '  ;)

Ahir vaig anar a corre una estona al migdia, tenim un terreny a la comarca d'Osona que ens permet fer des de la sortida més planera a la sortida més exigent! en aquest cas vaig optar per una exigent 'per mi' que va ser pujar trotant per la carena de Bellmunt... En el cas d'ahir sortia per dos motius, un estrictament de fer esport i l'altre per aclarir unes idees de feina.

Pot semblar estrany que surtis a corre per la muntanya i fes feina, però és un entorn que permet esplaiar-te, és tranquil, no hi ha mòbils, no hi sorolls, no hi ha gent, en definitiva no hi ha lladres del temps.

Quant corres, 'si més no jo' .... és inevitable que el cap també es distregui un moment i es posi a donar voltes amb altres coses que molts cops et poden dur a una solució d'un problema, o una fantasià que no te res a veure en la realitat. Aquest cop em va dur a imaginar-me un país amb una 'raça' de polítics amb esperit lluitador .. poder això venia per que en aquell moment esta passan-t'ho malament ' físicament '.

I aquí comença aquell moment que el meu cap comença a divagar:
Us imagineu uns polítics que tinguessin la mentalitat d'un emprenedor i la fortalesa d'un esportista? Poder a hores d'ara esteriem al davant d'un panorama global molt diferent, en aquest moments només sentim que deban dels problemes hi ha esbufegades i solucions no pensades ...
Trobo a faltar la manera d'afrontar un problema, no com a tal si no com a repte, i en comptes d'anunciar que una cosa va molt malament i que haurem de veure com ho solucionem, s'hauria d'encarar amb un somriure i dir, nois no patiu que això l'hi dono el tomb!
Per altre banda un esportista es capaç d'afrontar el petiment amb un sonriure, però no ens enganyem també peteix! i com ho fa? senzill... ho viu, és la seva passió, una filosofia de vida!
Amb els polítics ' no tots ' només em cap el cap que n'hi ha uns quants, hi estic segur que son els que més esbufegant, que s'hi han ficat per interessos personals, per interessos estrictament econòmics i de contactes.
Trobo a faltar lleis que penalitzin i condemnin actes que queden impunes, però clar, han de ser els mateixos que es posin la soga al coll?
Després no és d'estrenyar que no afrontin els problemes com a reptes....

Va deixem-ho aquí.. Només dir que ens falta un marc penal que ens empari de polítics i entorn que hores d'ara queden impunes davant d'actes que haurien de ser clarament condemnats!

Suposo que no tot és tan fàcil i gratuït com aquest escrit....


Bon dia!