Fa dies que no escric res , o bé perquè estic massa ocupat amb altres coses, o bé per que les idees no brillen per el seu contingut. ' aquesta tampoc brilla ' ;)
Ahir vaig anar a corre una estona al migdia, tenim un terreny a la comarca d'Osona que ens permet fer des de la sortida més planera a la sortida més exigent! en aquest cas vaig optar per una exigent 'per mi' que va ser pujar trotant per la carena de Bellmunt... En el cas d'ahir sortia per dos motius, un estrictament de fer esport i l'altre per aclarir unes idees de feina.
Pot semblar estrany que surtis a corre per la muntanya i fes feina, però és un entorn que permet esplaiar-te, és tranquil, no hi ha mòbils, no hi sorolls, no hi ha gent, en definitiva no hi ha lladres del temps.
Quant corres, 'si més no jo' .... és inevitable que el cap també es distregui un moment i es posi a donar voltes amb altres coses que molts cops et poden dur a una solució d'un problema, o una fantasià que no te res a veure en la realitat. Aquest cop em va dur a imaginar-me un país amb una 'raça' de polítics amb esperit lluitador .. poder això venia per que en aquell moment esta passan-t'ho malament ' físicament '.
I aquí comença aquell moment que el meu cap comença a divagar:
Us imagineu uns polítics que tinguessin la mentalitat d'un emprenedor i la fortalesa d'un esportista? Poder a hores d'ara esteriem al davant d'un panorama global molt diferent, en aquest moments només sentim que deban dels problemes hi ha esbufegades i solucions no pensades ...
Trobo a faltar la manera d'afrontar un problema, no com a tal si no com a repte, i en comptes d'anunciar que una cosa va molt malament i que haurem de veure com ho solucionem, s'hauria d'encarar amb un somriure i dir, nois no patiu que això l'hi dono el tomb!
Per altre banda un esportista es capaç d'afrontar el petiment amb un sonriure, però no ens enganyem també peteix! i com ho fa? senzill... ho viu, és la seva passió, una filosofia de vida!
Amb els polítics ' no tots ' només em cap el cap que n'hi ha uns quants, hi estic segur que son els que més esbufegant, que s'hi han ficat per interessos personals, per interessos estrictament econòmics i de contactes.
Trobo a faltar lleis que penalitzin i condemnin actes que queden impunes, però clar, han de ser els mateixos que es posin la soga al coll?
Després no és d'estrenyar que no afrontin els problemes com a reptes....
Va deixem-ho aquí.. Només dir que ens falta un marc penal que ens empari de polítics i entorn que hores d'ara queden impunes davant d'actes que haurien de ser clarament condemnats!
Suposo que no tot és tan fàcil i gratuït com aquest escrit....
Bon dia!
2 comentaris:
Doncs mira, a mi m’ha passat més o menys el mateix. Ara acabo d’arribar de donar la volta a la ciutat a pas lleuger, a pesar de fer fred i un dia plujós, però és que estava de força mala lluna pels esdeveniments. Jo hi treballo amb polítics des dels temps del Diluvi i t’asseguro que és una bona creu. I els d’aquesta nova tongada que ha substituït ‘tripartits’ arreu no són pas una excepció, tot i la il.lusió que varen despertar al seu dia. En les reunions de la Junta de personal he hagut d’escoltar paraules o frases com: vigileu què feu; represàlia; em demanen quan faré un ERE; l’equip de govern estem treballant sobre la marxa improvitzant... Malament anem doncs, perquè no som peces d’un tauler d’escacs sinó persones amb sentiments i motivacions, de forma que amb aquestes actituds provocadores d’angoixes i d’incerteses no es poden pas demanar ni lleialtats ni implicacions per remuntar. Més aviat un “qui dia passa, any hi empeny” i ‘anguilejar’ perquè no m’esquitxi.
Ahir llegia al diari un titular que deia “En Mas aprova i el Govern suspèn”. Aquesta afirmació és errònia i impossible, perquè en Mas és el comandant i si la tropa suspèn és perquè el comandant és un mal comandant que no sap manar ni transmetre què cal fer.
Salut per als de baix.
Bo.. bo de debò!
i plenament d'acord.. no és pot dir que un president aprova i l'equip suspèn!
Salut
Publica un comentari a l'entrada